lunes, 22 de enero de 2018
Carnestoltes: Un motiu per a treballar el pensament crític
Carnestoltes:
Un motiu per a treballar el pensament crític.
_________________________________-1-__
Índex.
1. Introducció.........................................................................................................3-3
2. ¿Què anem a treballar?....................................................................................3- 4
6. Conclusions........................................................................................................17-18
7.Bibliografía.........................................................................................................18-20
1. Introducció.........................................................................................................3-3
2. ¿Què anem a treballar?....................................................................................3- 4
2.1. El pensament
crític...................................................................................3-
4
2.2. El text descriptiu i
l’argumentatiu..........................................................4- 4
3. ¿Per què treballar-ho a través del carnestoltes?............................................4-
6
3.1. Per la seua base
crítica..............................................................................4-
5
3.2. Perquè és un bon context per a
treballar el pensament crític...............5- 5
3.3. Per la
necessitat d’un enfocament més educatiu al voltant d’una festa
Popular..............................................................................................................5-
6
4. ¿Amb quins materials?.....................................................................................6-
12
4.1. Informació de festes de Carnaval,
Carnestoltes o paregudes i punts en
comú.................................................................................................................6-
8
4.2. Quatre imatges de il·lusió i crítica
social................................................8- 11
4.3. Graelles del tipus de text descriptiu i
argumentatiu..............................11- 12
4.4. Materials per a fer les disfresses
.............................................................12- 12
5. Proposta didàctica. ¿Com ho fem?.................................................................13-
176. Conclusions........................................................................................................17-18
7.Bibliografía.........................................................................................................18-20
______________________________-2-___
1.
Introducció.
El present treball està confeccionat per a una classe de cinqué curs de
primària, de 20 alumnes d’origen romanes, marroquí i espanyol. Per tant, la
diversitat s’enfocarà en aquests països i no en altres. A més, el treball se
centra en la Comunitat Valenciana, concretament en la ciutat de Castelló, per
tant, es treballa al voltat del Carnestoltes i no del Carnaval com podria
ocórrer en altres comunitats.
També és oportú tenir en compte que els materials utilitzats poden ser substituïts per altres i que el pensament crític, que en aquest cas s’extrau de l'addicció actual a la tecnologia, es pot treballar amb altres temes, com per exemple la guerra i la pau o la injustícia econòmica.
2.
¿Què
anem a treballar?
2.1.El pensament crític.
Com ja s’ha comentat en la introducció, el present treball té com a
objectiu desenvolupar el pensament crític a través del Carnestoltes.
Però, ¿Què és el pensament crític? “Una revisión
del término a lo largo de 40 años fue realizada por Dale (1991), en la cual
integra definiciones de libros de texto, revisiones, y análisis del concepto.
En total, el autor identificó quince tipos de pensamiento crítico en la
bibliografía revisada. Los quince tipos representan cinco categorías genéricas
de pensamiento crítico: identificar argumentos, analizar argumentos, fuentes
externas, razonamiento científico analítico, razonamiento y lógica.” Gloria
Patricia Marciales Vivas. (2003)[1]
En resum, el pensament crític consisteix a analitzar i avaluar la
consistència dels raonaments, en especial d’aquelles afirmacions que la
societat accepta com a verdaderes en el context de la vida quotidiana. Per
tant, el seu objectiu és entendre i reconéixer el que hi ha darrere dels
arguments, de les accions... és a dir, els interessos, el punt de vista i la
ideologia real de l’autor.
Aquest tipus de pensament és imprescindible en la societat, no tan sols d’ara, sinó de totes les èpoques històriques, ja que es tracta d’una habilitat que ens permet classificar la informació en viable i no viable, ens fa curiosos, amb ganes de voler aprendre i d'investigar més al voltant d'uns temes d’interés. Per tant, quan es desenvolupa aquest tipus de pensament, en realitat s'estan desenvolupant moltes altres capacitats, com resoldré situacions problemàtiques; buscar, processar i analitzar informació procedent de diferents fonts; relacionar-se i treballar amb altres; raonar, etc.[2]
Aquest tipus de pensament és imprescindible en la societat, no tan sols d’ara, sinó de totes les èpoques històriques, ja que es tracta d’una habilitat que ens permet classificar la informació en viable i no viable, ens fa curiosos, amb ganes de voler aprendre i d'investigar més al voltant d'uns temes d’interés. Per tant, quan es desenvolupa aquest tipus de pensament, en realitat s'estan desenvolupant moltes altres capacitats, com resoldré situacions problemàtiques; buscar, processar i analitzar informació procedent de diferents fonts; relacionar-se i treballar amb altres; raonar, etc.[2]
Totes aquestes capacitats i habilitats són necessàries en totes les àrees de coneixement
[1]
GLORIA PATRICIA MARCIALES VIVAS.(2003). Pensamiento crítico: diferencias en
estudiantes universitarios en el tipo de creencias, estrategias e inferencias
en la lectura crítica de textos. (tesis doctoral). Universidad complutense
de Madrid. Madrid.
[2] PATRICIA LÓPEZ. (17/1/2013).
Entrevista. Daniel Cassany: Hoy día tener capacidad crítica es más importante
que antes. ¡Motiva el conocimiento! Formación
de docentes para la enseñanza crítica.
__________________________________________________________________________-3-_____
que es deuen impartir en primària, motiu que fa del pensament crític un
tema transversal, necessari per a formar ciutadans compromesos amb la societat
i capaços de millorar-la.
2.2.El text descriptiu i l’argumentatiu.
Una forma de treballar el pensament crític és a través de la creació de
textos, ja que aquest tipus de lectura que vol mirar rere les línies, exigeix
l’observació minuciosa del text, vídeo, imatge... i després una argumentació al
voltant d’allò que hem observat, és a dir, es necessiten exemples o evidencies
que subjecten la interpretació feta.
Aquestes necessitats es poden cobrir a partir de dos tipus de textos:
Per una part el text descriptiu, ja que ens permet fer una prelectura, en aquest cas de les imatges escollides, per a arreplegar tota la informació de forma minuciosa.
Per altra banda, les argumentacions, l'exemplificació i l’explicació que defensa allò que hem percebut de la imatge es pot realitzar mitjanat el text argumentatiu. Ja que, a més, si el que volem és fer una crítica constructiva, cal meditar al voltant de les accions que farem després de veure i analitzar la vinyeta o el text.
En resum, l’observació i l’anàlisi es poden treballar en les descripcions, i la creació d’una reacció la podem desenvolupar amb el text argumentatiu, ja que tota crítica ha de ser constructiva o mobilitzadora, és a dir, hem de pensar que farem després amb el punt criticat, per tant, aquest tipus de text són un bon material per a treballar l’observació i l'argumentació raonada. [1]
Aquestes necessitats es poden cobrir a partir de dos tipus de textos:
Per una part el text descriptiu, ja que ens permet fer una prelectura, en aquest cas de les imatges escollides, per a arreplegar tota la informació de forma minuciosa.
Per altra banda, les argumentacions, l'exemplificació i l’explicació que defensa allò que hem percebut de la imatge es pot realitzar mitjanat el text argumentatiu. Ja que, a més, si el que volem és fer una crítica constructiva, cal meditar al voltant de les accions que farem després de veure i analitzar la vinyeta o el text.
En resum, l’observació i l’anàlisi es poden treballar en les descripcions, i la creació d’una reacció la podem desenvolupar amb el text argumentatiu, ja que tota crítica ha de ser constructiva o mobilitzadora, és a dir, hem de pensar que farem després amb el punt criticat, per tant, aquest tipus de text són un bon material per a treballar l’observació i l'argumentació raonada. [1]
3.
¿Per què treballar-ho a través del
Carnestoltes?
3.1.Per la seua base critica.
Com s’ha informat en el punt anterior, el pensament crític és necessari i
una forma de treballar-lo tocant totes les assignatures d’una forma més o menys
indirecta és a través del Carnestoltes. No obstant això, el present treball, se
centrarà més en l’àrea de llengua valenciana.
Altre aspecte és el fet que el carnestoltes està molt relacionat amb el carnaval, ambdues tenen els seus orígens en les cultures més antigues, com ho són la greca i la romana, però també la celta, l’egípcia i la babilònica, entre altres.
Aquestes cultures feien rituals per a déus que tenien certa característica física semblant al bou, a la vaca, al cérvol o a la cabra. En totes elles els participants es disfressaven, ballaven i adoraven al seu déu o a la mare natura. No obstant això, és cert que existeixen diferencies entre el Carnestoltes i el Carnaval, la major d’elles és, sense dubte la presència del ninot en el primer i l’absència del mateix en el segon. Aquest ninot, segurament, va representar algun tipus de deïtat. [2]
Altre aspecte és el fet que el carnestoltes està molt relacionat amb el carnaval, ambdues tenen els seus orígens en les cultures més antigues, com ho són la greca i la romana, però també la celta, l’egípcia i la babilònica, entre altres.
Aquestes cultures feien rituals per a déus que tenien certa característica física semblant al bou, a la vaca, al cérvol o a la cabra. En totes elles els participants es disfressaven, ballaven i adoraven al seu déu o a la mare natura. No obstant això, és cert que existeixen diferencies entre el Carnestoltes i el Carnaval, la major d’elles és, sense dubte la presència del ninot en el primer i l’absència del mateix en el segon. Aquest ninot, segurament, va representar algun tipus de deïtat. [2]
Amb la caiguda de l’imperi romà, aquestos rituals profans van ser adoptats per la religió
[1] CURS DE
FORMACIÓ TÉCNICA D. Unitat 5: Les
tipologies textuals com a intents de tipificació de l’ús lingüístic [archivo
PDF].
____________________________________________________________________-4-___________
cristiana[1], ja
que no els va poder dissoldre, per tant, aquest xoc entre la religió politeista
o anterior enfront de la cristiana va conrear certes sàtires i inversions de
jerarquies socials durant la seua celebració.
El to crític al qual va arribar, el va portar cap a les prohibicions per part dels regnats dels reis que van des de Carles I fins al govern de Felip IV i després amb la censura del franquisme.[2]
3.2.Perquè és un bon context per a treballar el pensament crític.
Fent referència a totes les prohibicions del paràgraf anterior, aquestes però, sobretot la que anà encadenada amb el franquisme, van portar l’extermini de la crítica carnavalesca, a excepció d’algunes zones del país, com és el cas de Cadis, on a amagades feien el Carnaval, el qual ha perdurat en el seu esplendorós to crític amb les coples, la Chirigota, etc.
Cal dir que, encara que en aquest treball se centre en l’apartat més irònic, és necessari esmenar que el Carnestoltes i el Carnaval no tenen eixa única base, de vegades també eren una forma de deixar eixir els dimonis, és a dir, de disfressar-se i donar lloc a eixa dualitat com ho seria el Yin i el Yang que habita en la nostra ànima.
Tornant amb la utilització del context del Carnaval amb base critica i com he dit en aquest apartat, en alguns llocs han continuat fet sàtira humorística com és el cas del Carnaval de Tenerife, famós per les actuacions Drag Queen, una bona mostra d’això és Drag Sethlas en la vigèsima Gala Drag del Carnaval de Las Palmas de Gran Canaria on va tenir problemes amb l’església per l’actuació de temàtica religiosa que va provocar polèmica.[3]
Aquestos exemples actuals ens poden oferir un context perfecte per a desenvolupar la denuncia artística d’alguns fets socials, com dels actes inconscients o abusius que fem amb la tecnologia.
3.3.Per la necessitat d’un enfocament més educatiu al voltant d’una festa popular.
Tots els casos de satirització en les disfresses, actuacions, desfiles... que es poden veure en alguns llocs, ja no sols d’Espanya, sinó del món, xoquen amb el Carnestoltes que es viu en alguns col·legis de la Comunitat Valenciana.
En el cas de Castelló, aquest esperit crític desapareix, donant lloc a un dia de festa on els xiquets i xiquetes es disfressen, fan jocs i marenda tradicional (si ho fan) i poc més.
Aquest fet allunya el Carnestoltes del seu origen crític, el qual, a través d’una enquesta, s’ha pogut veure que sols un 29% els coneixia i un 90% no relaciona el carnaval amb el pensament crític, sinó que ho fa amb la diversió.[4]
L’objectiu del Carnestoltes que podria ser educatiu es torna únicament ociós, donant
[1] AJUNTAMENT DE BARCELONA. Carnaval de
Barcelona. Cultura Popular BCN
[2] AIMEUR,
C.(5/07/2015) Por qué el carnaval prácticamente ha desaparecido de valencia.
CulturPlaza.
[3] MAGDALENO, C. (27/02/2017). El
carnaval de las Palmas corona entre críticas a una provocadora Virgen Drag. El
Confidencial
[4]
(28/1/2014). Carnestoltes arreu del país: crítica, sàtira i subversió. Som república catalana.
____________________________________________________________________-5-________
lloc a la seua substitució per altres festes similars prevenients d’una
cultura dominant que les ven com a més atractives, normalment més sexistes i
comercials, com és el cas del Halloween.
Aquesta hipòtesi de substitució del Carnestoltes pel Halloween es veu reflectida en l’enquesta, on un 50% sí que ha treballat l’origen del Halloween en el col·legi i el prefereix enfront del Carnaval.[1]
En resum, el Carnestoltes, pel seu origen que el fa satíric, irònic i humorístic amb la societat, el converteix en l’excusa perfecta per a treballar el pensament crític, el qual, a més, pot servir per a preservar i actualitzar la nostra cultura enfront d’una altra dominant molt més sexista i comercialitzadora.[2]
4. ¿Amb quins materials?
4.1.Informació de festes de Carnaval, Carnestoltes o paregudes i punts en comú.
El primer i segon dia, per a tractar el tema del carnaval demanaren als alumnes que porten informació de la seua cultura, tenint en compte que l’alumnat a qui va adreçada aquest treball concret és espanyola, romanesa i marroquí, el professorat deurà buscar informació d’aquests llocs per a avançar-se al que li porten els i les alumnes, així trobem:
- Romania:
En aquest cas, les festes de Romania paregudes al que considerem com a Carnaval tenen lloc en l’estació més freda de l’any, és a dir, a l'hivern, quan es fan les festes de Nadal.
Aquesta hipòtesi de substitució del Carnestoltes pel Halloween es veu reflectida en l’enquesta, on un 50% sí que ha treballat l’origen del Halloween en el col·legi i el prefereix enfront del Carnaval.[1]
En resum, el Carnestoltes, pel seu origen que el fa satíric, irònic i humorístic amb la societat, el converteix en l’excusa perfecta per a treballar el pensament crític, el qual, a més, pot servir per a preservar i actualitzar la nostra cultura enfront d’una altra dominant molt més sexista i comercialitzadora.[2]
4. ¿Amb quins materials?
4.1.Informació de festes de Carnaval, Carnestoltes o paregudes i punts en comú.
El primer i segon dia, per a tractar el tema del carnaval demanaren als alumnes que porten informació de la seua cultura, tenint en compte que l’alumnat a qui va adreçada aquest treball concret és espanyola, romanesa i marroquí, el professorat deurà buscar informació d’aquests llocs per a avançar-se al que li porten els i les alumnes, així trobem:
- Romania:
En aquest cas, les festes de Romania paregudes al que considerem com a Carnaval tenen lloc en l’estació més freda de l’any, és a dir, a l'hivern, quan es fan les festes de Nadal.
Els romanesos, que són ortodoxos, celebren la festa amb disfresses d’animals típics del seu folklore, com ho són la cabra, l’ós, el cérvol i els cavalls.
Els joves i xiquets del poble es disfressen de cabra o d’ós, al costat de la fanfàrria musical per recollir menjar de casa en casa, com es fa amb les estrenes en Nadal.
En moltes ocasions, es representa la mort de l'hivern o del que seria l’any vell, intentant espantar-ho, arrossega-ho o glopejant-ho simbòlicament amb fustes o a través de danses i càntics màgics.[3]
- Marroc:
En Marroc, la cultura Amazigh és la més propera a fer festes de disfresses i s’anomenava Boujloud.
El Boyjloud va existir molt abans de l’arribada de l’Islam i se celebrava en honor al déu “corder”, per dir-ho d’alguna forma. El que es feia era sacrificar corders i cabres per a
[1]Rueda, C Y Serer, M. (2017). El Carnaval.
[2] MARTÍNEZ CANDELA, J. (25/02/2017). El sexismo de los disfraces y otros problemas para los niños en carnaval. Heraldo
[3] JFL (22/12/2009) Un Vallekano en Rumanía. Ha sigut contrastada amb persones romaneses que han viscut en Romania bastant de temps i que han verificat que aquesta informació és certa.
[2] MARTÍNEZ CANDELA, J. (25/02/2017). El sexismo de los disfraces y otros problemas para los niños en carnaval. Heraldo
[3] JFL (22/12/2009) Un Vallekano en Rumanía. Ha sigut contrastada amb persones romaneses que han viscut en Romania bastant de temps i que han verificat que aquesta informació és certa.
________________________________________________________________________-6-_______
posar-se la pell i els ullals com si fora la disfressa. Una vegada
disfressats, eixien al carrer.[1]
En l'actualitat encara es dóna en el centre de Marroc, en la zona de l’Atles.
-
Espanya:
El carnaval en Espanya es sol començar
amb un pregó. A continuació, se celebren desfiles, concursos de disfresses,
teatre... durant alguns dies, depenent de la ciutat i tenint una culminació el
Dimarts de Carnaval, l’últim dia en què es pot menjar carn abans de Pasqua.[2]
La festa termina el Dimecres de Cendra amb el soterrament de la Sardina que és una paròdia.
Però tal volta on el Carnaval en Espanya es viu amb més intensitat és al Sud i en les Illes Canàries. Les principals són les de Cadis, en Andalusia, i les de Tenerife i Les Palmes de les illes Canàries, ja que els seus festivals són transmesos per la televisió nacional i tenen un component crític més alt que en altres llocs.[3]
La seua aparença es pareguda als grans carnavals de Brasil i del Carib, ja que aquestes ciutats eren ports importants en la ruta a Amèrica.
-
Carnestoltes
en la Comunitat Valenciana.[4]
Aquest, com ja s'ha comentat anteriorment, es diferencia del Carnaval per
l’ús d’u ninot anomenat Carnestoltes que pareix tenir el seu origen en un déu
antic al qual s’adorava durant els rituals.
Al voltant del temps, el Carnestoltes ha tingut molts personatges, balls, disfresses, etc. Per exemple, es feien bodes irreals on es casaven persones vestides de gats, naixements de la “divinitat” que no era altra cosa que un gat posat en un recipient de fang tancat i col·locat baix de les faldes d’un home disfressat de dona, aleshores, quan el recipient era trencat pels dimonis (persones disfressades de dimonis), naixia el gat.
Trobem també cants satírics, pregons, jocs una mica eròtics, disfresses de pardals, ovelles, dones, velles...
Inclús podem trobar una adoració a l’arbre, al voltant del qual es feien una sèrie de rituals, però que ja han desaparegut.
[1] Aquesta informació a sigut treta d’una
persona que va nàixer i ha viscut en Marroc molt de temps. En Internet no s’ha
trobat informació suficient per aquests apartat.
[2] FONSECA, H.(4/11/2015) El carnaval en España. LAE Madrid.
[3] AMBER, A. (13/02/2015) Carnaval.
¡Despierta!
[4] (1997)
El carnestoltes. Enciclopèdia catalana
bàsica.
______________________________________________________________________-7-______
Totes aquestes cultures recullen elements que es poden sintetitzar en quatre
aspectes:
-
Adoracions als animals: en un principi tots els llocs esmentats
adoren a la natura o a certs animals, normalment amb ullals o amb una gran
força, com ho són els cavalls, l’ós, el cérvol, la cabra…
-
Disfresses: antigament s’utilitzaven les
pells dels animals, a més, molts d’ells es disfressaven d’això, d’animals.
-
Alteració
de l’ordre social habitual i sàtira social: això es dóna més en la Comunitat Valenciana i
ampliant, a Espanya, mentre que al Marroc va ser prohibit molt més, per tant sí
que es va donar en el seu temps però amb l’entrada de la religió va
desaparéixer. En Romania sí que es dóna una certa alteració de l’ordre, però
d’una forma més superficial.
-
La prohibició d’aquest tipus de festes, troba
una de les seues causes
en la base critica que li dóna forma, per això les religions van intentar
eliminar-les, perquè no es volia un pensament crític en la població, com també
va ocórrer durant els 40 anys de franquisme.
A
partir d’aquestes reflexions es pot arribar a la conclusió de què el més
important d’aquesta festa no és en si les disfresses, ni la diversió, ni els
excessos, sinó, més aviat l’aspecte crític i creatiu.
4.2.Quatre imatges de il·lusió i crítica social.
En la quarta sessió presentada en aquest treball s'estudiaran unes
il·lustracions de tres artistes que retracten la realitat social, política i
cultural actual amb un to satíric, és a dir, són il·lustracions caricaturesques
que en una primera impressió ens poden paréixer surrealistes per la senzillesa
amb la qual retracten les incoherències socials que produeixen les injustícies,
la desigualtat, l'egoisme, la guerra, etc.
Aquestes imatges tenen com a objectiu afavorir el debat a classe i treballar el text descriptiu. A més, en l'actualitat, l’alumnat està molt acostumat a rebre informació mitjançant imatges, com per exemple en els dibuixos animats. Aquest fet fa necessari l’estudi i anàlisi d'aquestes, és a dir, la lectura crítica d’imatges.
Pel que fa als artistes, tenim, en primer lloc, a Pawel Kuczynski, a qui corresponen les dues primeres il·lustracions que es presenten en aquest treball.
Pawel va nàixer en 1976 a Polònia i va fer estudis de Belles Arts en Poznan, amb una especialització en gràfica.
En 2004 va començar a fer aquest tipus d’il·lustracions amb les quals va guanyar 92 premis nacionals i internacionals en caricatura i il·lusió.[1]
[1] CAMACHO, M.J.( 21-09-2015). Pawel
Kuczynski, el arte y el mensaje.VAVEL [entrada en un blog].
_____________________________________________________________-8-_____________
En segon lloc, tenim a Steve Cutts, a qui pertany el tercer dibuix. Aquest
il·lustrador i animador amb seu en Londres, utilitza un estil inspirat en
dibuixos animats dels anys 30 i 40, així com en còmics moderns i novel•les gràfiques. [1]
En tercer lloc, trobem a Liam Francis Walsh, a qui pertany l’ultima imatge. Aquest
artista és treballador del diari New Yorker i en els seus treballs es burla de les nostres
constants interaccions amb els dispositius mòbils.[2]
Dels tres artistes tractem la part de la tecnologia perquè és la més propera i fàcil d’identificar per als alumnes, els quals estan en constant interacció amb ella.
De totes les il·lustracions, hem elegit les següents per la seua senzilles a l’hora de la seua representació en la desfilada. No obstant això, per a extraure tot el suc de les il·lustracions és necessari inspeccionar-les abans de tot.
1) No hi ha ningú però miren tots.
Aquesta il·lustració explica el que ocorre quan estén a Internet i
publiquem dades personals.
La diferencia de color, indica quins subjectes en troben en l’habitació i quins es troben a la xarxa.
Per tant, amb aquesta caricaturització es pot parlar a classe del perill en les xarxes socials en publicar coses pensant que són dades privades que sols les poden veure els que ells volen, quan realment les veuen moltes més persones de tot tipus que et jutgen, les utilitzen, etc .
La diferencia de color, indica quins subjectes en troben en l’habitació i quins es troben a la xarxa.
Per tant, amb aquesta caricaturització es pot parlar a classe del perill en les xarxes socials en publicar coses pensant que són dades privades que sols les poden veure els que ells volen, quan realment les veuen moltes més persones de tot tipus que et jutgen, les utilitzen, etc .
Com a representació durant el Carnestoltes, el grup de 5 persones poden fer: Una de xic amb el mòbil (es pot fer amb cartó d’una dimensió desproporcionada per a enfocar l'atenció al mateix) i els altres 4 posar-se darrere seu espiant-lo. D’aquesta forma, quan el xic o la xica que porta el mòbil camina, els altres quatre no deixaran d'estar junts darrere seu.
2) L’ésser humà encreuat al mòbil per les
xarxes socials.
Aquesta il·lustració és molt senzilla, ja que mostra un home normal (vestit
com en l'actualitat) crucificat en un mòbil modern, on a cada extremitat té com
a claus els logotips de les diferents xarxes socials actuals que són: Facebook, Instagram, whatsapp i Twitter.
[1] STEVE
CUTTS. Wikipedia.
[2] Walsh, F.L(2016). Liam Francis Walsh.
_____________________________________________________________-9-______________
Aquest encadenament és a
través de la necessitat de respondré
missatges, compartir moments, informar-nos amb ells...En el Carnestoltes, la representació en pot fer utilitzant al Carnestoltes (ninot) com a l'home de la imatge, és a dir, com a crucificat. Els logotips es poden fer amb cartó i pintures, pegant-los als claus que s’utilitzaran per a clavar al ninot al tauló de fusta i cartó que farà de mòbil.
Quatre alumnes d’aquest grup poden posar-se als cantons del que seria el mòbil i portar-lo a l'esquena en processó, mentre que el cinqué pot recitar un text creat per ells mateixos on expliquen perquè Carnestoltes es troba crucificat.
3) Zombies.
Aquesta il·lustració és
molt representativa del que ocorre quan estem amb els aparats tecnològics: no
escoltem, no parlem, no mirem altra cosa que no siga el mòbil, la Tablet, etc.
Amb aquesta caricatura es mostra la falta de pensament crític davant de tota eixa informació, de vegades superficial, que ens troben i ens satura.
Com es pot veure, la il·lustració mostra zombies joves, ja que la tecnologia és pròpia d’aquesta generació, amb colors freds per la falta de relació amb la realitat i amb un fons d’anuncis, representant la societat del consum en un moment de caiguda del sol.
El grup que elegeix aquesta caricatura ho té molt senzill, ja que sols serà necessari disfressar-se de zombie, amb pintures i roba vella, caminant en la desfilada sense prestar atenció a res que no siga el mòbil (fet de cartó, per a augmentar la mida del mateix i fer-ho més vistos)
4) Cecs però amb tecnologia.
Aquesta il·lustració en blancs i negres ens mostra una
altra versió de la il·lustració anterior, on les persones ja no són joves, és a
dir, la tecnologia afecta a totes les generacions, tant a homes com a dones que
per a no xocar necessiten portar un bastó. ______________________________________________________________-10-_________
El grup que ha elegit aquesta caricatura, pot disfressar-se d’home o de dona, tant jove com major i han de portar un bastó, que es pot fer de cartó per a evitar lesions.
4.3.Graelles del tipus de text descriptiu i argumentatiu.
| Títol: |
| Introducció: ¿De que tracta la imatge?. |
| Descripció Ajudat de les preguntes següents i pensa com organitzar-les:
-
Que espai mostra? ¿És de dia, de nit, es fa fosc,
plou...?
-
¿Quins personatges? ¿Quina roba porten? ¿Quin color de
cabells i de pell tenen?... ¿Són homes o dones? ¿Que edat deuen tindre? ¿ Què
fan? ¿Quin sentiment, emoció o pensament mostren?
-
¿Que objectes mostra? ¿Quina mida tenen? ¿Quin tipus de
color tenen?
|
| Conclusió:
-
¿A qui va dirigit aquests dibuixos?
-
¿Com creus que és el dibuixant de les vinyetes? ¿Que
ens diu de si mateix l’artista?
-
¿Què vol canviar l’artista? ¿Per què el vol canviar?
|
L’alumnat utilitzarà adjectius de tipus físic, és a dir, aquells que es
poden percebre amb els sentits, sobretot el que fa referència a la vista.
Els connectors que possiblement gasten en l’elaboració del text siguen d’ordre: en primer lloc, en segon lloc...
Els verbs seran copulatius i transitius sobretot, en temps present o gerundi.
[1] Les plantilles
han tomat algunes de les preguntes
de DANIEL
CASSANY. (2009). Leer para Sophia. Leer para Sophia 6 - e-Repositori UPF
____________________________________________________________________________-11-__
Durant el cinquè dia, com
s’indica posteriorment, s’utilitzarà una plantilla de preguntes per a redactar
el text argumentatiu, que deuran tenir en compte:
-
¿Títol?
|
|||
-
¿ Què
defenses?
|
|||
-
¿Per
què ho defenses? Argumenta amb uns tres motius
|
|||
-
Conclusió
|
Cada graella vol dir un paràgraf, per tant, una vegada completa, es deurà posar un punt i a part.
Els arguments que utilitzaran, seran de causa- conseqüència: per la
correspondència lògica; de qualitat, per exemple: vigiríem millor sense mòbils
perquè no ens fan perdre el temps...; de quantitat, és a dir, arguments del
tipus “defense que fem un mal ús de la
tecnologia perquè tota la classe està d’acord amb això”; d'exemple: “Les coses que petgem a la xarxa les poden
utilitzar altres persones sense el nostre consentiment, per exemple, la imatge
de perfil de WhatsApp...”; arguments de benefici: “Si utilitzarem millor la tecnologia, podríem organitzar millor el temps
i fer coses més divertides”; de model: “cal
viure com els nostres avis, que jugaven més al carrer” i de comparació: “Ja no ens divertim com ho feien els nostres
pares i mares”.
4.4.Materials per a fer les disfresses.
Finalment, es portarà una fulla amb els materials que es poden utilitzar
per a fer les disfresses que faran en casa:
-
Cartons,
paper, cartolina.
-
Retoladors,
colorins, aquarel·les, pintura.
-
Tisores.
-
Pegament:
de barra, cola, cel·lo o cinta adhesiva.
-
Gomets, tires de paper, purpurina.
-
Goma
Eva.
-
Teles,
roba.
-
Pintures
per a la cara
Els materials elegits són aquells que permeten una utilització creativa
dels mateixos sense massa perill.
Amb els materials descrits ja podem passar a planificar del tot com farem
les sessions per a desenvolupar el pensament crític en els alumnes i les
habilitats necessàries per a crear textos argumentatius i descriptius.
_____________________________________________________________________________-12-__
5.
Proposta didàctica. ¿Com ho fem? [1]
Primer dia: un hora de
duració
|
Serà imprescindible que l’alumnat es faça preguntes al voltant d’aquet tema: les preguntes es faran
conjuntament en la pissarra i l’alumnat les copiarà en una fulla que anirà
dins del petit projecte del Carnaval.
Les preguntes seran les següents:
-
¿Et
disfresses en carnaval? ¿De què?
-
¿Per què ens disfressen d’eixa forma?
-
¿Ens agradaria disfressar-nos d’altra forma? ¿per què
creus que penses així?
-
¿Per què creus que és cèlebre el carnestoltes? [ és
necessari explicar que totes les festes tenen un sentit, el Nadal representa
el naixement de crist, la Quaresma els dies que Jesús va estar perdut pel
desert, etc. Perquè entenguen que cap cosa apareix perquè si i que totes
elles són simbòliques]
-
¿Els teus pares i avis ho celebraven?
-
¿com es disfressaven en eixa època? ¿que feien?
-
¿creus que ha canviat molt? [en el cas dels estrangers, cal fer una
incidència perquè comparen el carnaval amb les seues festes]
Aquestes
preguntes se les aportarà a casa i les resoldrà per al pròxim dia, no cal que
estiguen bé contestades, el que es pretén amb elles és fer-los reflexionar.
Inclús deuran portar informació de les festes de la seua cultura (buscada a
Internet amb ajuda dels pares) per comentar-les en classe el pròxim dia.
|
Segon dia: un hora de
duració.
|
Amb la informació
obtinguda el darrer dia, els alumnes contestaran com un debat les preguntes,
a partir d’aquest debat eixiran els punts en comú de les diverses festes
paregudes al Carnaval o al Carnestoltes.
Els punts que han d'aparéixer com a similar han de ser:
-
Adoracions
a déus animals.
-
Rituals on la gent es disfressa.
-
Alteració
de l’ordre social habitual i sàtira social.
-
Prohibició en alguns llocs.
Aquests punts en comú es posaran en la pissarra i es posarà dins de la carpeta del projecte “Carnestoltes” amb el nom de “Punts en comú de la cultura romanesa, marroquí i espanyola” dins de l’espanyola cal dir que inclou la de la Comunitat Valenciana i és en la que ens cenyirem. |
[1] Les activitats no estan tretes de cap
lloc, han sigut pensades per a aquest treball en específic.
_______________________________________________________________________-13-______
Per últim, el punt de “prohibició en alguns llocs” donarà pas al tractament
del pensament crític, perquè s’ha de dir que en Espanya el Carnaval es va
apartar de l’àmbit legal per ser una arma per a despertar certeses que el
poder volia que és m’entengueren ocultes.
|
Tercer dia: 30 minuts de
duració.
|
| Es recobrarà el moment on es parlava de
l’aspecte més crític del Carnaval o del Carnestoltes i es posarà en relació
amb la pregunta del primer dia que deia “¿creus que ha canviat molt?” amb
aquesta pregunta es prevé un debat en el qual el tema se centrarà en el
carnestoltes i en l’actualitat de la Comunitat Valenciana, despertant el
pensament crític en l’alumnat a través de la mateixa critica, però aquesta ha
de ser constructiva, pel que es demanarà una solució que s’espera que siga
tornar a fer crític el carnaval. Amb aquesta reflexió es tancarà la classe. |
Quart dia: un hora i mitja
de duració
|
| Es tornarà a recordar que el
que s’ha elegit en l’anterior debat és fer el carnaval més crític. Per tant,
cal tornar a reviure el Carnestoltes però
amb elements actuals. Amb aquest punt ja determinat, es presentarà a l’alumnat tractar durant el Carnestoltes el tema de la tecnologia i per a treballar-ho se li mostraran quatre fotografies crítiques al voltant d’aquest tema:     |
______________________________________________________________________-14-_______
Aquestes vinyetes es descriuran a classe a partir de preguntes que
desenvolupen el nostre objectiu, com ho són les següents:
- ¿Que espai mostra? ¿És de dia, de nit, es fa fosc, plou...? - ¿Quin tipus de colors mostra? - ¿Quins personatges? ¿Quina roba porten? ¿Quin color de cabells i de pell tenen? ¿Són homes o dones? ¿Que edat deuen tindre? - ¿Que objectes mostra? ¿Quina mida tenen? - ¿A qui va dirigit aquests dibuixos? - ¿Com crees que és el dibuixant de les vinyetes? ¿Que ens diu de si mateix l’artista? - ¿Què vol canviar l’artista? ¿Per què el vol canviar? Amb aquesta situació plantejada es demanarà a l’alumnat que pensen en grup o individualment i després exposen les seues reflexions a través d’un debat. Es pretén acabar parlant de la tecnologia, de com ens roba el temps i ens fa comunicar-nos menys amb els que tenim al contat, com les coses més llunyanes són pròximes però les pròximes llunyanes, etc. I al mateix temps, es pot parlar del perill que tenen les xarxes socials. Finalment, se li demanarà a l’alumnat que faça una descripció de la vinyeta que més li ha agradat, incidint en què no té per què posar la seua opinió encara que vulga, simplement haurà de descriure-les i per a facilitar-li la feina se li donarà una petita plantilla on ha d'introduir la resposta d’algunes de les preguntes anteriors, és a dir, haurà de parlar dels elements que ixen, del color i del que volen dir, etc. Això permet ser observadors de tot detall. |
Cinquè dia: un hora i
mitja de duració.
|
______________________________________________________________________-15-_______
| Es llegiran algunes descripcions, després el mestre o mestra demanarà
a l’alumnat que conte quants adjectius a posat, que tipus de verbs i en què
persona, etc. Amb aquests punts es conformaran les característiques dels textos descriptius i es treballarà conjuntament la coherència, la cohesió i els connectors utilitzats, així com l'objectivitat o subjectivitat del text, les faltes d’ortografia, etc. Aquest apartat entrarà dins del tema de “textos descriptius” i a més, d’aquesta forma es podrà veure quines persones volen una o l’altra fotografia, fet que servirà per a fer els grups de quatre membres, però que no els determinarà, ja que la intenció és fer-los heterogenis. Una vegada estan fets els grups de 5 persones, es demanarà a l’alumnat que argumenten, de forma individual, perquè pensen que cal denunciar el fet del mal ús de la tecnologia, centrant-se en exemples d'actituds o costum que hagen viscut. Per a fer-ho, es donarà una plantilla perquè puguen fer el text. Els textos els faran a classe, amb l’ajuda del professor, que sempre ha d'estar com a guia. |
Sisè dia: un hora de
duració
|
Tornant al tema de l'argumentació,
potenciada amb l’observació ja feta de les vinyetes, es demanarà que alguns
d’ells llisquen les seues argumentacions. A partir de les quals, el mestre/a
copiarà en la pissarra les frases en les quals es poden estudiar els tipus
d'arguments, per tant, en la fulla d’aquest dia es tractarà el text
augmentatiu d’una forma fàcil, normalment amb relacions de
causa-conseqüència, arguments model, de beneficis, de qualitat, de quantitat,
de comparació i d’exemple.
S’intentara esbrinar la tesi defensada, els interessos, el tipus d’autor, els tipus de mots valoratius, els posicionaments, si estem d’acord o no, imaginant que som altres els que lliguen el text, etc. S’estudiarà els tipus d’arguments més comuns i la força que tenen i es posaran a la llibreta, comentant, a més, les faltes d’ortografia, la coherència i la cohesió del text. Sempre des del respecte |
Setè dia: un hora de
duració.
|
Durant aquesta sessió, es tornarà a reflexionar al voltant de les
observacions en les vinyetes i de les crítiques argumentades als costums o
usos de les tecnologies.
A partir d’aquest recordatori, es plantejaran, per grups, formes de denunciar aquest fet. Per tant, a més de desenvolupar la representació de la seua critica a la societat, està fent un text argumentatiu- expositiu, perquè uneix la descripció del dia quatre al voltant de la vinyeta amb l’argumentació del dia cinc. No obstant això, aquest tipus de text es farà de forma oral i no escrita, cal tenir en compte que l’alumnat no interioritzarà l’estructura que té aquest tipus de text, però servirà com a aproximació a un estudi posterior més elaborat. |
Huitè dia: un hora.
|
___________________________________________________________________________-16-___
| Cada grup pensarà com donar forma al que volen demandar a través del
llenguatge verbal i no verbal, per tant, poden fer una representació mímica,
una cançó amb coreografia, etc. No obstant això, deuran pensar com ho faran,
que rol tindrà cadascun, que tipus de disfressa, etc. Per a ajudar-los es donarà unes fitxes per a omplir amb els materials que poden utilitzar per a fer el disfressa i sempre tenint com a guia al docent que deurà reconduir-los perquè eixa demanda siga simple i eficaç. Cal tenir en compte que el docent té que intervindré com a guia de dos formes: Per una part pensant si les idees que tenen els grups són realitzables o no, buscant sempre la senzillesa i la claredat. Per altra part, ajudant en la creació de textos que necessiten, donant la estructura o desatascar-los a través de preguntes si no troben solució als problemes que poden trobar en la redacció del text. |
Novè dia.
|
| L’alumnat portarà a classe les disfresses fetes en la seua casa per a no perdre-les, s’acabarà d’organitzar i perfeccionar el que havien plantejat en la classe anterior i és faran uns quants assajos. |
Desè dia
|
| Es presentarà al pati les
actuacions i després es farà la desfilada amb les actuacions en ordre per a
evitar contratemps. Abans es repararà les normes per eixir al carrer i es fara un últim assaig. |
6. Conclusió.
La proposta didàctica té dos objectius principals:
1) Desenvolupar el pensament crític de l’alumnat
2) Recuperar una festa nacional amb un fort component educatiu.
Aquests dos objectius principals es troben en un mateix punt: el Carnestoltes,
una festa descontextualitzada que en molts col·legis de Castelló, per no dir en tots, ha perdut la seua essència educativa, no s’estudia el seu origen ni el seu objectiu, per tant, a poc a poc va sent substituïda per altres festes paregudes incentivades per la cultura dominant, com és el cas del Halloween, el qual molts joves prefereixen sense analitzar el seu componen sexista i comercial.
No obstant això, cal tenir en compte que no es pot recuperar el Carnestoltes en la seua essència satírica amb els personatges del seu origen, ja que estem en un altre context i per tant és necessari una crítica i uns personatges actualitzats, motiu pel qual hem agafat el tema de l’addicció a la tecnologia, ja que a més és un tema molt proper a la realitat del nostre alumnat.
_____________________________________________________________________-17-______
Cal tornar a dir que la crítica porta amb ella una anàlisi de les
situacions i un desenvolupament de la capacitat d’observació, per això es
treballa el text descriptiu i també és necessari treballar l'argumentació, ja
que tota crítica implica una sèrie d’arguments per la qual es fa, motiu que
origina el treball del text argumentatiu.
Respecte als materials, d’utilització de les imatges de Pawel, Steve i de Liam tenen com a objectiu centrar i donar rapidesa a la creació d’una crítica al voltat de l’ús de la tecnologia, ja que és molt més fàcil per a l’alumnat actual analitzar una imatge que llegir un text.
Aquesta adquisició rapida de la informació a partir de les imatges serveix també per a analitzar-les i veure que realment porten molta informació en elles. Això no impedeix treballar el codi escrit però es farà amb els textos del mateix alumnat.
En resum, el present treball lliga tots aquests punts amb la intenció de crear uns futurs ciutadans més actius en els problemes del món, que dubten de les coses, que lliguen entre línies tant textos com imatges, que siguem observadors i analitzen la realitat i que, si no estan d’acord amb el que veuen, lluiten per canviar-ho.
7. Bibliografia.
-
AIMEUR, C.(5/07/2015) Por qué el carnaval prácticamente
ha desaparecido de valencia. CulturPlaza. Recuperado dehttp://epoca1.valenciaplaza.com/ver/149911/carnaval-ha-desaparecido-valencia.html
-
AJUNTAMENT
DE BARCELONA. Carnaval de Barcelona.
Cultura Popular BCN( http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/carnaval-de-barcelona )
-
AMBER,
A. (13/02/2015) Carnaval. ¡Despierta! Recuperado de http://calamb.blogia.com/2015/021301-carnaval.php
-
CAMACHO, M.J.( 21-09-2015). Pawel Kuczynski, el arte y el mensaje. VAVEL [entrada en un blog].
Recuperado de: https://www.vavel.com/es/arte/543832-pawel-kuczynski-el-arte-y-el-mensaje.html
-
CURS
DE FORMACIÓ TÉCNICA D. Unitat 5:Les
tipologies textuals com a intents de tipificació de l’ús lingüístic [archivo
PDF]. Recuperado de: http://pfltdtv.wikispaces.com/file/view/D05.pdf
_________________________________________________________________-18-______
-
DANIEL CASSANY. (2009). Leer para Sophia. Leer para Sophia 6 - e-Repositori UPF. Recuperado de: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/22473/Cassany_leerparasofia.pdf?sequence=1
-
FONSECA,
H.(4/11/2015) El carnaval en España. LAE
Madrid. Recuperado de https://laemadrid.com/tradiciones-de-carnaval/?lang=es
-
GARCÍA, S.(31/07/2015).Las bacanales, de origen romano.
Recuperado de https://historiageneral.com/2011/12/12/las-bacanales-de-origen-romano/
-
GLORIA PATRICIA MARCIALES VIVAS.(2003). Pensamiento crítico: diferencias en
estudiantes universitarios en el tipo de creencias, estrategias e inferencias
en la lectura crítica de textos. (tesis doctoral). Universidad complutense
de Madrid. Madrid. Recuperado de: http://biblioteca.ucm.es/tesis/edu/ucm-t26704.pdf
-
JFL (22/12/2009) Un Vallekano en Rumanía.
Recuperado de http://imbratisare.blogspot.com.es/2009/12/carnavales-de-invierno-en-rumania.html
-
MARTÍNEZ CANDELA, J. (25/02/2017). El sexismo de
los disfraces y otros problemas para los niños en carnaval. Heraldo. Recuperado
de http://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2017/02/25/el-sexismo-los-disfraces-otros-problemas-para-los-ninos-carnaval-1161221-310.html
-
PATRICIA LÓPEZ. (17/1/2013). Entrevista. Daniel Cassany: Hoy día
tener capacidad crítica es más importante que antes. ¡Motiva el conocimiento! Formación de docentes para la enseñanza
crítica. ( https://motivarelconocimiento.wordpress.com/2013/01/17/entrevista-daniel-cassany-hoy-dia-tener-capacidad-critica-es-mas-importante-que-antes/
-
ROZA
GONZÁLEZ, M.B. (8/02/2009). El Carnaval en el mundo. Revista de la Consejería
de educación en Reino Unido e Irlanda. Recuperado de http://www.mecd.gob.es/dctm/ministerio/educacion/actividad-internacional/consejerias/reino-unido/tecla/2009/02-09b.pdf?documentId=0901e72b80b9f723
-
RUEDA,
C Y SERER, M. (2017). El Carnaval. Recuperado de https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/resources.e-encuesta.com/pdf/5199228406dd8beef642fe096a8e801379e350e9065c953c01f280d45950f14b.pdf
_________________________________________________________________________-19-__
-
STEVE CUTTS. New animation: ‘Happiness’.[Stevecutts]. Recuperado de: https://stevecutts.wordpress.com/
-
WALSH,
F.L (2016). Liam Francis Walsh. Recuperado de: http://liamfranciswalsh.com/liam.html
-
(28/1/2014). Carnestoltes arreu del país:
crítica, sàtira i subversió. Som
república catalana. ( https://www.llibertat.cat/2013/02/carnestoltes-arreu-del-pais-critica-satira-i-subversio-20672/Imprimir
)
-
(1997) El carnestoltes. Enciclopèdia catalana bàsica. Barcelona: Proa. ISBN: 8482563637/ 9788482563633
____________________________________________________________________-20-__
Suscribirse a:
Entradas (Atom)