Classisme lingüístic internacional

L’ús informal del valencià està desapareguen del món globalitzat per l’oblit que es fa d’ell als mitjans de comunicació, entre les quals tenim la xarxa, la televisió..., etc. I una de les solucions, és la immersió lingüística i la consciència de l’oblit de la llengua, i per tant, de la cultura.

Així, podem trobar diferents titulars d'alguns diaris de la Comunitat Valenciana que parlen de la disminució del valencià en el ús informal, encara que, el coneixement escrit i llegit d'aquest, ha augmentat.

El primer d’ells és el diari El Mediterráneo, en un article del 2005 informa que la Conselleria de Cultura i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet una anàlisi de l’ús del valencià en la població de Castelló, i han arribat a la conclusió de què la llengua autòctona s'ha reduït en el seu ús d’un 95% a un 85% des de 1992 fins al 2004. Aquesta reducció es troba, sobretot, a la parla en casa o en les relacions personals, mentre que als àmbits més oficials, el valencià ha augmentat com a llengua de comunicació, ja que als col·legis se sol insistir molt en l’aprenentatge d’aquesta llengua, sobretot a nivell escrit i llegit.

El segon, és una de les entrades del blog Elcastellano.org, datat en 2009, que segueix aquesta línia i afirma l’estancament del valencià en Alacant, ja que en 1991 sols el parlava un 30% de la població i encara ha disminuït en l'actualitat, sobretot en habilitats orals. Mentre que en la comprensió, la lectura i l’escriptura ha augmentat.

El tercer és un article de Ferran Avià (2012) trobat al diari de la província d’Alacant, Informacion.es. Aquest article és una visió d’Avià al voltant de la disminució del nombre de valencianoparlants. A més, assenyala que la present situació és el producte de la disglòssia i l’autodí, que, com s’ha esmentat al principi, son motiu de la globalització que posa una jerarquia en el prestigi de les llengües, quedant, el valencià, en un post de poca rellevància. Al mateix temps, posa com a solució el model d’immersió lingüística.

En quart i últim lloc, la Universitat d’Alacant, en un treball de Dr.Àngel V. Calpe (AVL) amb el títol La situació sociolingüística de la Comunidad Valenciana, conclou amb la idea que la inseguretat lingüística del valencià, encara que està present, s'ha tornat minoritària i això, junt amb l'actitud positiva enfront d'aquesta llengua i la seua vitalitat en les àrees on encara és majoritària, està provocant un augment en la parla i utilitat de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

Concloent, el valencià ha augmentat com a llengua d’ús formal, però ha disminuït en els àmbits familiars, per tant, l’estudi en les institucions públiques ha millorat algunes habilitats lingüístiques com la comprensió i l’escriptura que persisteixen la normalització lingüística d'aquesta. No obstant això, la majoria de la població es decideix per emprar el castellà com a llengua de comunicació general, ja que es una llengua més parlada a nivell internacional.

Com a solució, és necessari que l’alumnat siga conscient de la situació en la qual es troba la seua llengua i fer resistència, per a evitar l’avanç de l'homogeneïtzació per part de la cultura dominant, ja que, seguen aquesta línea de jerarquia i unificació lingüística, podríem preguntar-nos si, en un futur, el castellà també serà substituït, en aquest cas per l’anglés i la seua culta.